En aquest projecte d’avaluació continuada he volgut fer el mapa conceptual del procés que segueixo per anar al gimnàs. Per tal d’explicar-me amb més claredat, afegiré imatges del procés. Tractaré de respondre a les preguntes: Com ho faig?, Com ho sento?, Com ho concec? I el tipus/Estil/Context de la interacció.

1. Fer la motxilla

Anotacions: Fer la motxilla és una tasca que moltes vegades fa més mandra que el mateix entrenament. Tot i això, ja tinc la llista mental de les coses que necessito i no acostumo a oblidar res. Em sento en l’obligació de fer-la, apàtic.

Com ho faig?

Obro el calaix agafant amb les dues mans les manetes i estiro cap a fora. Agafo amb una mà la motxilla i amb l’altre la cremallera per obrir-la. A continuació agafo amb una mà la tovallola mentre obro la motxilla amb l’altra mà. El mateix amb l’aigua que prèviament he agafat de la nevera.

Com ho sento?

Es tracta d’una accionarial rutinària que no em suposa cap esforç, ja que prèviament tinc un mapa mental dels passos que he de seguir.

Com ho conec?

El procés d’obrir i tancar una cremallera és quelcom que he vist sempre, no suposa cap impediment.

Tipus d’interacció: Manipulating

Estil d’interacció: Gesture

Context d’interacció: Interacció tangible

2. Anar de casa al cotxe

Anotacions: Per sort, el cotxe sempre està aparcat a la mateixa porta de casa i no trigo ni 2 minuts en sortir per la porta de casa i entrar a la del cotxe. Obro el cotxe amb el comandament a distància. Em sento a gust, còmode pel fet de tenir aquesta comoditat i no perdre temps.

Com ho faig?

Obro la porta de casa amb una mà, surto i la tanco, sol estar bastant dura i costa de tancar. Pujo les escales a peu, fins a arribar a una altra porta, i repeteixo el procediment. Camino fins al cotxe i obro el cotxe amb el comandament a distància.

Com ho sento?

Es tracta igualment d’una rutina que repeteixo moltes vegades al dia i que no suposa cap esforç, ja que tinc al cap la força exacta per tancar-la. Aquest fet em frustra bastant.

Com ho conec?

Durant setmanes, aquesta porta està espatllada, per tant he anat assolint com tancar-la de la manera adequada.

Tipus d’interacció: Manipulating

Estil d’interacció: Gesture

Context d’interacció: Interacció tangible

3. Conduir fins al gimnàs

Anotacions Arrenco el cotxe. Sempre he de mirar per ficar la Clau, m’angoixa. Condueixo 10 minuts fins a l’aparcament al costat del gimnàs. Sempre hi ha lloc a la primera, em fa sentir a gust i segur, no perdo temps en aparcar.

Com ho faig?

Fico la clau i la giro per tal de poder arrencar el cotxe. Condueixo jugant amb els pedals, les mares i els intermitents fins arribar al gimnàs.

Com ho sento?

La interacció amb els vianants, els senyals de trànsit, els semàfors, moltes vegades m’angoixa.

Com ho conec?

Com es tracta d’un recorregut curt que faig cada dia, no em suposa un gran esforç.

Tipus d’interacció: Manipulating/Exploring

Estil d’interacció: Gesture/Touch

Context d’interacció: Interacció tangible

4. Deixar les coses a la taquilla

Anotacions: Abans d’entrar a la sala d’entrenament, he de desar la motxilla i la roba a la taquilla. La taquilla és molt petita i a l’hivern no cap bé la roba i la motxilla. Funciona amb una moneda d’1€ o de 0,5€. He d’enrecordar-me d’agafar la targeta de soci, la clau de la taquilla i els auriculars. El fet de la capacitat i del funcionament m’angoixa bastant, sempre he de pensar a portar una moneda, tot i que sol estar a dins de la motxilla. La clau i la target sempre cau de la butxaca, m’enfada.

Com ho faig?

Fico els objectes amb les dues mans a dins de la taquilla, fico una moneda, tanco la porta i giro la clau. Trec la clau i la fico a la butxaca.

Com ho sento?

Es tracta d’un procés molest. Enrecordar-te que has de treure la targeta, la clau, la moneda, no perdre-la…

Com ho conec?

És un procés que tot i conèixer, moltes vegades se t’oblida algun pas: oblidar-te la moneda a casa, oblidar-te la targeta de soci a dins de la taquilla i haver d’obrir-la de nou…

Tipus d’interacció: Manipulating

Estil d’interacció: Gesture

Context d’interacció: Interacció tangible

5. Entrar al gimnàs

Anotació: Per entrar al gimnàs he de passar la targeta del lector. Sempre triga bastant a reconèixer-la, em molesta que mai funcioni a la primera. Un cop validat, passo la barrera.

Com ho faig?

Passo la targeta amb contact-less per la màquina per tal que em deixi passar la barrera.

Com ho sento?

Hauria de ser un procés fàcil, però la màquina no funciona bé. Em genera angoixa, pèrdua de temps.

Com ho conec?

Conec la forma d’entrar i també les dificultats i limitacions que té la màquina d’entrada per detectar les targetes de soci.

Tipus d’interacció: Manipulating

Estil d’interacció: Touch

Context d’interacció: GUI

6. Entrenar

Anotacions: Entreno aproximadament una hora. Començo escalfant a la cinta de córrer. Sempre faig el mateix perquè no provo que el funcionament dels botons sigui molt amigable, em molesta.

Després utilitzo les màquines. La temperatura és correcta, m’agrada. La música (àudio) està massa baixa per ser un gimnàs, no motiva.

L’aplicació mòbil, on miro el meu entrenament (Imatge), té algunes carències, no recorda el pes que vas agafar el dia anterior. Això no m’agrada, em fa perdre temps en provar pesos.

Com ho faig?

Faig servir les màquines, la majoria no són electròniques, excepte la cinta de córrer (la qual he de pressionar botons per fer-la servir) i alguna altra. Faig servir l’aplicació mòbil per a saber quin entrenament he de fer.

Com ho sento?

Es tracta d’un procés habitual que no suposa cap dificultat per a mi. Tot i que l’aplicació mòbil i alguns elements de la sala serien millorables.

Com ho conec?

Conec gairebé la majoria de les màquines. Tot I això, tenen una breu explicació de com es fa servir. En cas de no saber, hi ha un entrenador a la sala que ajuda a entendre com fer l’exercici.

Tipus d’interacció: Manipulating/Instructing (App)

Estil d’interacció: Gesture/Touch (App)

Context d’interacció: Interacció tangible/GUI(App)

Per aquesta pràctica he escollit el camí que faig cada dia des de casa meva cap a la biblioteca per a fer feina. És un recorregut curt, que si no plou faig en bici.

Primer de tot, toca comprovar i decidir quines tasques faré a la biblioteca i el material que necessito per fer-les. L’ordinador i el carregador són imprescindibles, però depenent del dia també puc haver d’agafar altres coses, com un paraigua per si plou, o altres eines de feina. A més, també m’enduc una cantimplora, i els aparells i objectes o complements bàsics, com el mòbil, les claus i la cartera. Tot seguit tots aquests elements a la motxilla d’un en un per assegurar-me que ho tinc tot.

Abans de sortir de casa però, reviso a la versió web per a mòbil del Meteocat si ha de ploure.

Com ho faig?

Agafo el mòbil amb les dues mans, el desbloquejo amb l’empremta dactilar i entro a la web del Meteocat des del navegador (m.meteo.cat/prediccio). Allà hi busco el temps que farà a Girona al llarg del dia i amb la informació que em dona prenc la decisió d’anar a peu o en bici.

Com ho sento?

El mòbil té el lector d’empremta al darrere, just on poso el dit, així que m’és còmode i agradable desbloquejar l’aparell. En ser una web amb molt grafisme i informació va una mica lenta, i em posa una mica nerviós haver d’esperar que carregui. Tot i això, la web té un disseny còmode i àgil per navegar un cop ja ha carregat. És un procés al qual m’he acabat acostumant i agafant-hi gust, fins al punt que si algun dia no he de sortir miro el temps igualment només per «vici».

Com ho conec?

Els meus pares sempre miren les notícies a les 21:00 a TV3, i els meteoròlegs de la secció del temps solen referir-se al Meteocat com a font de la seva informació, així que sense reflexionar-hi gaire he acabat fent-lo servir jo també. A més, sol complir les expectatives que em genera, és a dir, sol encertar el temps que proposa.

Tipus d’interacció: Exploring

Estil d’interacció: Typing i Touch

Context d’interacció: Interacció tangible

Si no està previst que plogui, que per sort o per desgràcia és el més freqüent, accedeixo des del mòbil l’app «Girona App» per comprovar a quines parades de Girocleta (El «Bicing» de Girona, amb un nom horrible) hi ha bicis i si a la parada de la biblioteca hi ha espai per deixar-n’hi una més.

Com ho faig?

Ja tinc el mòbil desbloquejat de quan he consultat el Meteocat, així que només he de sortir del navegador i entrar a l’app a través de la pantalla tàctil. Un cop oberta l’aplicació Girona App, premo la icona de l’autobús que em surt a la part superior dreta de la pantalla, que em redirigeix a la secció de transport públic. Un cop dins, entro a l’apartat de «Girocleta» i un cop dins ja m’apareix el mapa de les estacions.

Com ho sento?

Tot i que l’app funciona acceptablement bé, crec que és molt confós que el logotip del transport públic sigui un autobús, perquè transmet la sensació que dins d’aquell menú només s’hi trobarà la informació dels autobusos, i no de la resta de transport públic, que bàsicament és el servei de bicicletes municipals. Cada vegada que hi entro ho penso i em transmet deixadesa en el disseny, com si l’app no estigués pensada per mi. Un cop dins funciona bé, i m’aporta seguretat i tranquil·litat el fet de saber que a la parada que aniré hi haurà bicis i espais per aparcar-ne. A més, si no n’hi hagués, també em permet saber-ho abans d’anar-hi, i estalviar-me un trajecte innecessari.

Com ho conec?

Entre la gent jove és un sistema força corrent de mobilitat, ja que a la ciutat hi ha molt poques places d’aparcament, i el transport privat queda descartat automàticament. A més, és corrent veure gent utilitzant el servei, fet que actua com a publicitat.

Tipus d’interacció: Manipulating i Exploring

Estil d’interacció: Touch i gesture

Context d’interacció: Interacció tangible

Normalment hi ha bicis, així que puc fer el trajecte pedalant. Ara ja sí que puc sortir.

Un cop al carrer, després de baixar quatre pisos sense ascensor, vaig fins a la parada més propera de Girocleta que té bicicletes disponibles, observo els diferents vehicles, valoro el que em sembla que està més bon estat i trec la bici corresponent. Aquí és un punt a tenir en compte, perquè els aparells que «guarden» les bicis no sempre funcionen bé, i a vegades se n’han de provar diversos abans de poder treure una bicicleta.

Com ho faig?

Apropo la targeta del servei al lector que té el cadenat de la bicicleta per a poder-la treure. El sistema sol fallar, i he d’apropar diverses vegades la targeta al lector o canviar de bicicleta. Un cop funciona correctament, fa un sorollet i allibera el vehicle, de manera que només l’he d’estirar suaument per a poder-la utilitzar.

Com ho sento?

Em frustra molt haver de canviar de bicicleta perquè el sistema per treure-la falla. Això sovint significa haver d’agafar una bicicleta en pitjor estat que la que havia intentat agafar abans. La idea de sistema és senzilla, però està mal executada i provoca una mala experiència d’usuari en aquesta acció.

Com ho conec?

A la web de la Girocleta t’explica com fer-ho, però com que fa anys que aquest model està implementat, és molt probable que hagis vist a altra gent treure la bici si no ho has fet mai. És un sistema senzill i intuïtiu, quan funciona.

Tipus d’interacció: Manipulating

Estil d’interacció: Touch

Context d’interacció: Interacció tangible

En aquest cas la tercera ha estat la vençuda i ja puc anar cap a la biblioteca.

A Girona hi ha un carril bici que creua la ciutat per sota les vies del tren, que és pràctic però hi ha molts semàfors que interrompen contínuament la marxa. Amb els semàfors hi tinc una interacció senzilla, que estem tots habituats a fer.

Com ho faig?

Espero que el semàfor es posi en verd, miro a cada costat per comprovar que no ve cap cotxe i creu-ho la carretera.

Com ho sento?

Ho accepto amb resignació. El procés en si no és llarg ni complicat, ni s’hi dedica gaire atenció, però quan te’n trobes molts tens la sensació de perdre molt temps. No hi ha alternatives, ja que la carretera l’has de creuar sigui a peu o utilitzant qualsevol vehicle.

Com ho conec?

Com que trobar-se amb semàfors en el dia a dia és pràcticament inevitable, és una interacció que s’ensenya a fer a l’escola de ben petits o que el propi entorn familiar t’ensenya.

Tipus d’interacció: Exploring

Context d’interacció: Interacció tangible (Representació expressiva)

Pel camí em creuo a una pantalla en la que en teoria hi apareix el nombre de vehicles que han passat per aquell tram de carril bici tant al llarg del dia com de l’any, però funciona malament i mai em compta quan hi passo. Crec que a més la idea que hi ha al darrere no és gaire bona, ja que no aporta res de valor saber quanta gent ha passat per allà. Una idea per a millorar-ho seria mostrar el CO₂ que s’ha estalviat amb els trajectes en bici per allà o trobar algun indicador que ensenyi com ha contribuït la gent a la sostenibilitat, més que simplement comptar (malament) el nombre de gent que hi ha passat.

Com ho faig?

La veig cada vegada que passo per allà, està situada ben a la vista just al costat del carril bici. Passo per sobre el sensor de la pantalla ubicat al carril bici utilitzat per comptar la quantitat de persones que hi passen.

Com ho sento?

És frustrant. Entre que no trobo gaire sentit a la idea i que a més funciona malament cada vegada que la veig penso que l’ajuntament no sap gestionar els diners públics. Com que és una cosa que, al cap i a la fi, no té més afectes al llarg del dia, és una frustració passatgera, però apareix cada dia dues vegades, en anar i en tornar.

Com ho conec?

Un dia mentre feia el trajecte estaven fent les obres pertinents per a instal·lar la pantalla, i al dia següent ja estava funcionant. Va aparèixer d’un dia per l’altre. No té més interacció que mirar-la i et transmet la informació de la gent que ha passat per allà

Tipus d’interacció: Exploring

Context d’interacció: Interacció tangible (Representació expressiva)

Finalment ja arribo a la biblioteca i aparco la bici. Encara que per treure la bici sol haver-hi algun probablement, com els que comentat abans, a l’hora de deixar-la tot funciona bé.

Aparcar Girocleta – editat

Com ho faig?

Arribo a la parada i busco el cadenat disponible que em queda més a prop. Entro el manillar de la bici al forat de l’aparell que funciona com a cadenat, amb una mica de força per activar el mecanisme de tancament. No fa falta la targeta ni cap altre element.

Com ho sento?

És gratificant, perquè és un sistema pràctic, còmode i útil. A més sol funcionar bé, i és ràpid i senzill. Contrasta amb sistema de treure les bicis, que és el mateix aparell, però falla molt més.

Com ho conec?

També t’informen de com funciona quan et dones d’alta al servei, però igualment és un mètode molt intuïtiu. A més és molt corrent haver vist a altra gent fer-ho.

Tipus d’interacció: Manipulating

Estil d’interacció: Touch

Context d’interacció: Interacció tangible

Només em queda entrar a l’edifici, trobar un lloc on seure i posar-me a treballar.

El gimnasio

Voy a describir un recorrido habitual que realizo cinco veces a la semana al gimnasio para hacer ejercicio. Debido a la gran variedad de máquinas que se encuentran dentro del recinto, he decidido describir particularmente el día en el que solo realizo entrenamiento de cardio, por lo que solo describiré una máquina en concreto.

1. Ascensor

¿Cómo lo hago?: Primero llamo al botón que se encuentra en el rellano de mi piso para llamar al ascensor. Acude, abre las puertas y entro dentro. Observo los botones que hay y escojo a que piso quiero ir. Pulso, se cierran las puertas y baja hasta ese piso. Si alguien ha llamado y se encuentra en un piso inferior al mío, el piso se dentendrá. Sin embargo, si alguien de un piso superior al mío llama, deberá esperar a que yo baje hasta el piso que he seleccionado.

¿Cómo lo siento?: Fácil, no me causa ninguna dificultad. Además, el botón verde que rodea a la B ayuda a comprender que se trata del piso bajo (donde está el portal).

¿Cómo lo conozco?: Es una acción que tengo bastante interiorizada, por lo que me sale de manera automática e intuitiva.

Tipo de interacción: Manipulating, interactúo con los botones.

Estilo de interacción: Touch, pues para interactuar con ellos debo de tocarlos con los dedos (o, en época de pandemia, con la punta de las llaves).

Contexto de interacción: Manipulación tangible, todo lo interactuado es puramente físico.

2. Entrada y salida

¿Cómo lo hago?: Para poder acceder al recinto o salir del mismo debo de acceder a la aplicación de mi gimnasio con mi movil, seleccionar el rectángulo naranja en el que pone mi nombre y escanear el código QR en el lector. Al leerlo, se oirá un «click» y aparecerán las letras en la máquina en la que me confirma que puedo pasar. Sin embargo, a veces el código QR está expirado y la máquina indica que deber de generar uno nuevo.

¿Cómo lo siento?: Me frustra un poco cuando me pide que debo de actualizar el código QR. Además, el lector a veces no lee muy bien la pantalla del móvil y debo de acercarla y alejarla hasta que está en la altura óptima para el lector, lo cual a veces ha ralentizad

o la entrada o salida del gimnasio y se ha formado un poco de fila.

¿Cómo lo conozco?: El primer día que me apunté tuvieron que indicarme verbalmente los entrenadores que debía de descargar la aplicación y me enseñaron cómo utilizarla. De otro modo, no lo hubiera sabido hacer. Pienso que quizás sería mejor que tuvieran folletos informativos, o al menos un cartel explicativo a la entrada del gimnasio; la forma que tienen de hacerlo actualmente es poco efectiva, en mi opinión.

Tipo de interacción: Manipulating, interactúo con la máquina de la entrada / salida a través de mi móvil.

Estilo de interacción: Touch, debo de pulsar con mis dedos en la aplicación el código QR y enseñarlo agarrando el móvil con la mano al lector.

Contexto de interacción: GUI, al fin a cabo esta realización se realiza a través de una app.

3. Cinta de correr o caminar

¿Cómo lo hago?: Primero me subo a la cinta de correr. Pulso al botón verde «quick start». Una vez la máquina se pone en marcha, subo tanto la inclinación como la velocidad con los botónes + y -. En la pantalla me muestra los datos del ejercicio que estoy realizando. Por último, si quiero parar, tengo varias maneras: pulsando el botón «enfiramiento», que no parará la máquina del todo pero se realizará una cuenta a trás con una altura y velocidad menor a la establecida por mí, o «stop» que para totalmente la máquina.

¿Cómo lo siento?: Me parece que la máquina facilita bastante cómo ser usada; me siento cómoda utilizándolo aún siendo que la gran cantidad de botones, a priori, podría ser abrumador para quien nunca hubiera hecho ejercicio en la máquina.

¿Cómo lo conozco?: La primera vez que la utilicé presté atención a lo que hacía cada uno de los botones y fui tanteando, hasta que comprendí perfectamente lo que hacía cada uno de ellos aunque ya se intuía. Actualmente es una acción que me sale casi automática.

Tipo de interacción: Manipulación, hay unos comandos.

Estilo de interacción: Touch, se utilizan los dedos para pulsar los botones y correr sobre la cinta.

Contexto de interacción: Manipulación tangible, la máquina funciona en base a lo que se pulsa.

¡Hola compañeros!

En esta primera actividad se nos ha pedido delimitar una parte de nuestras acciones habituales para analizar cada una de las interacciones que llevamos a cabo con diferentes sistemas digitales y con el mundo.

Hoy vengo a compartir con vosotros mi recorrido de interacciones más habitual, aquel que hago cada mañana nada más despertarme e ir a trabajar. Son acciones de lo más sencillas pero que, gracias a esta actividad, he podido pararme a analizar las diversas interacciones que llevo a cabo a diario sin pensar y como me relaciono con mi alrededor.

1 – Apagar la alarma del móvil

El primer contacto que hago con el mundo nada más abrir los ojos es llevar a cabo una interacción GESTURE que llevo a cabo con el dedo índice arrastrando el círculo inferior hacia la izquierda o la derecha de la pantalla, dependiendo de si quiero apagar ésta o si únicamente quiero posponerla.

2 – Encender el ordenador

Al llegar a la oficina, como cada día, el primer paso antes de un buen café es encender uno de los ordenadores con los que trabajo, en este caso, he querido exponer el ordenador de mesa.

Los primeros contactos que tengo con la máquina son ambos de la misma naturaleza, en este caso se trata de dos métodos de interacción MANIPULATING ya que ambas acciones se llevan a cabo mediante interacciones físicas, es decir, debo tocar el objeto para que éste responda y obtener un impacto inmediatamente visible (Manipulating. Design Toolkit. Universitat Oberta de Catalunya).

Las siguientes dos acciones, en esta caso, son de naturaleza distinta:

La interacción con la pantalla es de estilo TOUCH ya que ésta no posee botón alguno de encendido, si no que lleva integrado un sensor táctil de tipo resistivo, es decir, el sensor de la pantalla responde al contacto con cualquier objeto, no necesariamente mi dedo; puedo accionar la pantalla con un lápiz o incluso el roce de un papel (Touch. Design Toolkit. Universitat Oberta de Catalunya).

Por último, la acción que llevo a cabo con el ordenador de mesa antes de ponerme a trabajar es de naturaleza TYPING al presionar las teclas sobre el teclado para introducir mi nombre de usuario y mi contraseña para, por fin, iniciar sesión en mi cuenta de usuario.

Todas estas interacciones que llevo a cabo a diario son, por supuesto, de naturaleza TANGIBLE ya que todas ellas se llevan a cabo en el «mundo real», es decir, sin interfaz de realidad aumentada o virtual.

BIBLIOGRAFÍA/WEBGRAFÍA

• Gesture. Design Toolkit. Universitat Oberta de Catalunya.
• Interacción Tangible. Design Toolkit. Universitat Oberta de Catalunya.
• Manipulating. Design Toolkit. Universitat Oberta de Catalunya.
• Touch. Design Toolkit. Universitat Oberta de Catalunya.
• Typing. Design Toolkit. Universitat Oberta de Catalunya.

Para llevar a cabo esta primera PEC me he basado en el recorrido que llevo a cabo cada día para llegar desde mi casa hasta la oficina.

1. Mi primera interacción en cuanto empieza el día, y creo que la de muchos de nosotros, es la alarma del móvil. 

¿Cómo lo hago? Tengo la alarma configurada a las 7:40 de la mañana cada día entre semana. A menos que por cualquier motivo tenga que cambiar la hora, normalmente lo único que tengo que hacer es “Parar” la alarma cuando suena cada mañana.

¿Cómo lo siento/percibo? La verdad, que te despierten cuando estas durmiendo no es demasiado agradable… pero lo cierto es que el sonido en concreto que tengo configurado es muy suave y está puesto a un volumen ideal para despertarme sin problemas y a la vez sin sobresaltos.

¿Cómo lo conozco/se? Configurar una alarma en un iPhone es un proceso bastante sencillo. El propio icono de reloj es fácilmente reconocible: es, literalmente, un reloj. Una vez dentro pueden configurarse las alarmas que se quieran, a la hora y días de la semana que se quiera. Además, te permite poner etiquetas, por si preferimos usarla como recordatorios de ciertas cosas.

• Tipo de Interacción: En este caso, se trataría de un tipo de interacción Instructing, ya que al sonar la alarma por la mañana ya me presenta un botón de parar y uno de posponer. Lo único que hago es pulsar el de parar.
• Estilo de interacción: Touch
• Contexto de interacción: GUI

2. La segunda interacción sería prepararme un café en mi cafetera.

¿Cómo lo hago? Lo único que debo hacer es asegurarme de que el compartimento de agua está lleno, insertar la cápsula y pulsar el botón de café largo. También asegurarme que la taza está bien colocada y el café caerá dentro de esta.

¿Cómo lo siento/percibo? Diría que la forma de percibir que la máquina está en funcionamiento es múltiple. La principal es aquella que forma parte de la interfaz de la máquina: cuando el café está listo, este empieza a salir, cuando ha salido todo, se encienden las luces de los dos únicos botones de la máquina. No obstante, el ruido propio de la máquina también es un claro indicador de que está en funcionamiento, además del característico olor del café.

¿Cómo lo conozco/se? La forma de uso de las máquinas Nespresso es muy sencilla. Al contar solo con dos botones -uno de café corto y uno largo- solamente debes asegurarte de pulsar el tipo de café que quieras. Para encenderá y apagarla se deben pulsar ambos botones a la vez, lo que sí que me costó más entender, ya que indirectamente buscaba algún tipo de botón o interruptor estilo on/off.

• Tipo de Interacción: Manipulating
• Estilo de interacción: Touch
• Contexto de interacción: NUI

3. Al salirde casa me dirijo al metro, lo que da lugar a varias interacciones. Por un lado, paso la t-mobilitat por la máquina para que me deje acceder al andén.

¿Cómo lo hago? Acerco la tarjeta al lector, que de forma automática detectará si mi título es válido y me lo indicará a través de la pantalla.

¿Cómo lo siento/percibo? Tras acercar la tarjeta, la pantalla te muestra de forma prácticamente inmediata si esta es válida o no. En caso de serlo, las puertas se abren automáticamente, si no lo fuera, te indicaría un error por caducidad o por algún otro motivo.

¿Cómo lo conozco/se? Esté método es muy intuitivo. Los lectores de la tarjeta incluyen un dibujo de una tarjeta y una luz para indicar que están en funcionamiento. Lo único que debe hacerse es acercar la tarjeta a dicho lector.

• Tipo de Interacción: Manipulating
• Estilo de interacción: Touch
• Contexto de interacción: NUI

4. Tras pasar al andén me encuentro con el panel que marca el tiempo para el próximo metro. Realmente, esta información es puramente informativa, ya que en mi caso no puedo optar a ninguna otra alternativa. El tiempo de espera aproximado entre metro y metro es de unos 2 minutos. Si hubiera algún problema y el tiempo fuera muy superior, entonces si debería buscar otro transporte alternativo.

¿Cómo lo hago? La pantalla muestra una cuenta atrás del tiempo de espera restante para el siguiente metro.

¿Cómo lo siento/percibo? Se trata de una interfaz visual informativa. Únicamente la miro cuando necesito saber el tiempo que falta.

¿Cómo lo conozco/se? Por intuición generalizada y por nuestros propios mapas naturales, si estamos en un andén esperando un metro intuimos que la cuenta atrás nos da a entender el tiempo que le falta al metro.

• Tipo de Interacción: Instructing
• Estilo de interacción: GUI
• Contexto de interacción: GUI

5. Una vez en mi parada, para salir del metro vuelvo a interaccionar con las puertas automáticas. Al detectarme, se abren de forma automática permitiendo mi salida.

¿Cómo lo hago? Me acerco con la prudencia necesaria de esperar a que las puertas se abran, lo que puede tardar un par de segundos.

¿Cómo lo siento/percibo? Se trata de una interacción cómoda. Eso sí, como he dicho, será importante tener en cuenta esos dos segundos de margen que tarda en abrirse para no chocar.

¿Cómo lo conozco/se? Por intuición.

• Tipo de Interacción: Manipulating
• Estilo de interacción: Gesture
• Contexto de interacción: NUI

6. Antes de llegar a mi oficina debo usar el ascensor, no suele apetecerme demasiado subir 9 plantas a pie… Lo único que debo hacer es pulsar un par de botones para que el ascensor me suba hasta mi planta. Una vez llego, las puertas se abren automáticamente.

¿Cómo lo hago? Debo pulsar el botón con la flecha hacia arriba para indicar que quiero subir e indicar así mi preferencia. Si pulsara también al de abajo y alguien estuviera abajo esperando lo primero que haría sería bajar en vez de subir a mi piso. Una vez dentro, pulso el botón de A -de ático- y espero hasta llegar a mi planta y que se abran las puertas.

¿Cómo lo siento/percibo? El proceso es sencillo, los botones no dejan lugar a error si conoces la planta a la que vas. Es posible que, en caso de saber que es la octava planta, pero no saber que se trata del ático puede haber cierta confusión a la hora de pulsar el botón. No obstante, por intuición, no tardaríamos en detectar que, si tras el 7 hay una A es que el 8 es el ático.

¿Cómo lo conozco/se? Además de que se trata de una acción muy sencilla, por intuición no da lugar a demasiada confusión.

• Tipo de Interacción: Instructing
• Estilo de interacción: Touch
• Contexto de interacción: GUI

Análisis de un adaptador universal

En esta primera actividad para Diseño de Int. Procesos Métodos y Técnicas, elegí este ejemplo de una mala interfaz que experimiento frecuentemente: un adaptador de viaje universal. Para comenzar, es un adaptador que sirve para transformar cualquier enchufe/tomacorriente de un dispositivo y poder utilizarlo en cualquier país. Hasta ahí, todo pareciera estar claro.

1. Sin embargo, a la hora de elegir qué combinación usar, aparecen varias opciones: Europe, USA Japan, Aust Thai. Lock < > Unlock, etc. Qué caos!

2. Algunas de estas combinaciones pueden moverse al momento de querer enchufarlo a la pared. Incluso, si el cable del dispositivo es pesado, puede que el contacto no sea ideal y deje de cargar. Ej: intenté conectando el cargador de la laptop y es muy pesado. Es imposible!

3. El frente indica cierta descripción acerca de protección. Pero realmente será seguro para cualquier voltaje? No sé si me animaré a cargar mis dispositivos más preciados.

Algunas oportunidades de mejora evaluando los escenarios de uso:

– Descripción clara (y sin abreviaciones) acerca de los países/territorios para cada combinación
– Seguridad en los voltajes permitidos y en corte de suministro por seguridad
– Soporte o accesorio para poder soportar cables o enchufes pesados, incluso en apliques de pared que se encuentran en lo alto o detrás de mobiliario

En aquesta pràctica se’ns proposa buscar dues superfícies amb les que interactuem en el nostre dia a dia. Una ens ha de resultar fàcil i pràctica, i l’altra ha de tenir certes dificultats o inconvenients.

Començo per la superfície que em resulta còmode de fer servir.

És aquesta minicadena de reproducció de música. Diuen que els clàssics mai fallen, i tot i que aquest aparell té un munt de funcions, és fàcil arribar a fer el que vols, que al cap i a la fi és el que valoro d’un aparell. La navegació per menús és senzilla, i la divisió dels botons segueix una lògica funcional que fa que sigui fàcil d’utilitzar. A més, també té un comandament a distància per no haver d’acostar-te al reproductor cada vegada que vols passar una cançó o fer qualsevol canvi.

D’altra banda, i sense deixar el món de la música, tenim aquests auriculars inalàmbrics que també faig servir sovint.

Els auriculars es connecten correctament per Bluetooth amb el mòbil, són còmodes i han aguantat un parell de caigudes a terra sense perdre facultats. Fins aquí bé. El problema són tot el seguit de funcions que s’hi han volgut afegir. El que vindria a ser el «pal» de cada auricular té 3 botons tàctils sense delimitar que s’activen amb qualsevol petit contacte que s’hi faci. Aquests botons permeten apujar i abaixar el volum, canviar o tornar a començar la cançó, despenjar trucades, activar l’assistent «intel·ligent» del mòbil… però acaben sent petites tortures cada vegada que toques un auricular, ja sigui per posar-lo bé a l’orella o per treure-te’l per saludar a un conegut pel carrer o per pagar en un comerç, et canvien la configuració i t’apugen o t’abaixen el volum de l’altre auricular, es desconfiguren o activen l’assistent del telèfon, fet que t’obliga a treure el telèfon per a poder tornar a escoltar música. Aquestes molèsties acaben generant que els auriculars no siguin útils per a trajectes curts, ja que si has de caminar 5-10 minuts i durant la meitat del temps no pots utilitzar-los per aquests factors, acabis renunciant al seu ús.

Aquesta pràctica m’ha permès reflexionar sobre el disseny, que realment està a tot arreu i sobre la importància que el mateix disseny, en aquest cas d’un producte, acompanyi a l’usuari a poder realitzar les funcions per les que utilitza el producte, en comptes d’entorpir-lo.