A continuación, os paso a explicar cómo se desarrollan los paseos que les doy a mis perretes cada tarde cuando vuelvo del trabajo.

1. Colocación del arnés

El primer paso es colocar el arnés donde engancharé el correa.

¿Cómo lo haces?

Lo primero es bloquear al perro, es decir conseguir que se sitúe frente a mí para poder colocárselo. Balto toma como juego el esconderse para que no se lo coloque. Su lugar favorito es debajo de la mesa. Allí ves y píllalo. Una vez bloqueado el perro, paso el arnés por el cuello y por la patas y uno ambas piezas del enganche hasta que haga clic. Repito operación con ambos perros.

¿Cómo lo sientes o percibes?

Normalmente es estresante porque llevan muchas horas en casa y me siento culpable de dejarlos tanto tiempo solos, así es que estoy alerta, pero intento no presionarlos y darles su tiempo.

¿Cómo lo sabes?

La experiencia de la repetición, imagino cómo va actuar cada perro y cómo funcionan los arneses. De hecho, en la tercera  foto aparece un arnés que casi no uso porque se retuerce hasta la saciedad y no hay manera de que quede bien puesto. Yo no la he encontrado.

Tipo de interacción: Exploring y conversing

Estilo de interacción: Speech y touch

Contexto de interacción: interacción tangible

2. Correa

Les engancho la correa al arnés.

¿Cómo lo haces?

Cojo la correa, me aproximo a la hebilla, la abro, y me dirijo a cada uno de los perros. Palpo hasta que consigo hacer coincidir la hebilla con el broche el arnés. Cuando noto que está dentro, libero el botón de la hebilla para que se cierre.

¿Cómo lo sientes o percibes?

Lo percibo como una acción imprecisa de la que no tengo el control porque los perretes se van moviendo y a veces cuesta proceder a ello.

¿Cómo lo sabes?

Este tipo de broches son muy habituales y forman parte de nuestra vida cotidiana, por lo que es prácticamente intuitivo.

Tipo de interacción: Exploring y conversing

Estilo de interacción: Speech y touch

Contexto de interacción: interacción tangible

3. Bolsa

Comprobar que llevo bolsas para recoger las deposiciones.

¿Cómo lo haces?

Compruebo mis bolsillos mediante el tacto y, si no aprecio su presencia, los abro y hago una comprobación más a fondo. En el caso de que estén, paso al siguiente paso. Si no los llevo, voy a la estantería a coger un rollo de bolsas nuevo.

¿Cómo lo sientes o percibes?

Con angustia porque como se te olvide estás vendido. Así que voy muy en cuenta de no saltarme este paso, sino luego hay que ingeniárselas para pedir bolsa o recoger la caca con un papel que haya por el suelo.

¿Cómo lo sabes?

Tipo de interacción: Exploring

Estilo de interacción: Touch

Contexto de interacción: interacción tangible

4. Apagar las luces

¿Cómo lo haces?

Siemplemente, palpo y presiono el interrumptor con la mano que me queda libre de la correa.

¿Cómo lo sientes o percibes?

El tacto del interrumptor es frío y casi no tiene juego. Es un clic suave. Basta con acertar su posición y realizar una pequeña presión.

¿Cómo lo sabes?

La rutina de haber apagado muchas veces esa misma luz con la otra mano ocupada por la correa.

Tipo de interacción: Exploring

Estilo de interacción: Touch

Contexto de interacción: interacción tangible

5. Abrir y cerrar la puerta

¿Cómo lo haces?

Cojo las llaves que están detrás de la puerta y aplico un pequeño giro. Abro la puerta. Dejo que pasen los perretes y luego voy yo, que me ocuparé de cerrar la puerta.

¿Cómo lo sientes o percibes?

Estoy en alerta porque no quiero olvidarme de coger las llaves al abrir.

¿Cómo lo sabes?

Rutina. Acción repetitiva.

Tipo de interacción: Exploring

Estilo de interacción: Touch

Contexto de interacción: interacción tangible

6. Bajar las escaleras

¿Cómo lo haces?

Avanzo caminando por el pasillo y me dirijo a las escaleras.

¿Cómo lo sientes o percibes?

Con atención, precaución para que no me tiren porque están muy excitados. Procuro que no nos hagamos daño.

¿Cómo lo sabes?

A partir de la experiencia de muchos otros paseos previos.

Tipo de interacción: Exploring y conversing

Estilo de interacción: Speech y touch

Contexto de interacción: interacción tangible

6. Salir del edificio

¿Cómo lo haces?

Aunque hay un botón para abrir la puerta, no lo utilizo. Pesa mucho y es más práctico girar el paño.

¿Cómo lo sientes o percibes?

Es muy pesada. Estoy atenta a que no se me cuelen antes de que me haga con la puerta.

¿Cómo lo sabes?

Experiencias previas.

Tipo de interacción: Exploring

Estilo de interacción: Touch

Contexto de interacción: interacción tangible

7. Llegar al parque / 8. Interactuar con otros perros

¿Cómo lo haces?

Avanzo caminando y en el camino nos encontraremos con personas, terrazas, semáforos, obstáculos varios que habrá que esquivar y que es posible que les pongan nerviosos.

¿Cómo lo sientes o percibes?

Atenta porque Lina tiene tendencia a tirar y ladrar mucho cuando lleva varias horas sola. Así que procuro llevarlos cerquita y si se aproxima algún perro a saludar en el trayecto o en el parque, voy con cuidado.

¿Cómo lo sabes?

Muchos paseos después del trabajo, con el mismo resultado.

Tipo de interacción: Exploring y conversing

Estilo de interacción: Speech y touch

Contexto de interacción: interacción tangible

9. Vuelta a casa

¿Cómo lo haces?

Desandando el camino.

¿Cómo lo sientes o percibes?

Más relajada porque ellos también los están.

¿Cómo lo sabes?

Tiran menos de la correa y están más receptivos.

Tipo de interacción: Exploring y conversing

Estilo de interacción: Speech y touch

Contexto de interacción: interacción tangible

10. Apertura de la puerta

¿Cómo lo haces?

Aproximo la llave al interfono que está en el portal de acceso al edificio. Emite un ruido y se enciende una luz verde. La puerta queda activa. Basta con empujar.

¿Cómo lo sientes o percibes?

Cómodo, relajante.

¿Cómo lo sabes?

Sé que está abierta por el ruido y la luz.

Tipo de interacción: Exploring

Estilo de interacción: Touch

Contexto de interacción: interacción tangible

11. Entrada a casa

¿Cómo lo haces?

Introduzco la llave en la cerradura, la giro y abro. Les dejo pasar a ellos y luego entro yo. Les he soltado después de abrir la puerta del edificio y les he quitado la correa previamente, por lo que van sueltos.

¿Cómo lo sientes o percibes?

Como un momento de relax, bienestar, tranquilidad.

¿Cómo lo sabes?

Abro la puerta por experiencia. Avanzo y compruebo que van tranquilamente  su camita.

Tipo de interacción: Exploring

Estilo de interacción: Touch

Contexto de interacción: interacción tangible

En aquest projecte d’avaluació continuada he volgut fer el mapa conceptual del procés que segueixo per anar al gimnàs. Per tal d’explicar-me amb més claredat, afegiré imatges del procés. Tractaré de respondre a les preguntes: Com ho faig?, Com ho sento?, Com ho concec? I el tipus/Estil/Context de la interacció.

1. Fer la motxilla

Anotacions: Fer la motxilla és una tasca que moltes vegades fa més mandra que el mateix entrenament. Tot i això, ja tinc la llista mental de les coses que necessito i no acostumo a oblidar res. Em sento en l’obligació de fer-la, apàtic.

Com ho faig?

Obro el calaix agafant amb les dues mans les manetes i estiro cap a fora. Agafo amb una mà la motxilla i amb l’altre la cremallera per obrir-la. A continuació agafo amb una mà la tovallola mentre obro la motxilla amb l’altra mà. El mateix amb l’aigua que prèviament he agafat de la nevera.

Com ho sento?

Es tracta d’una accionarial rutinària que no em suposa cap esforç, ja que prèviament tinc un mapa mental dels passos que he de seguir.

Com ho conec?

El procés d’obrir i tancar una cremallera és quelcom que he vist sempre, no suposa cap impediment.

Tipus d’interacció: Manipulating

Estil d’interacció: Gesture

Context d’interacció: Interacció tangible

2. Anar de casa al cotxe

Anotacions: Per sort, el cotxe sempre està aparcat a la mateixa porta de casa i no trigo ni 2 minuts en sortir per la porta de casa i entrar a la del cotxe. Obro el cotxe amb el comandament a distància. Em sento a gust, còmode pel fet de tenir aquesta comoditat i no perdre temps.

Com ho faig?

Obro la porta de casa amb una mà, surto i la tanco, sol estar bastant dura i costa de tancar. Pujo les escales a peu, fins a arribar a una altra porta, i repeteixo el procediment. Camino fins al cotxe i obro el cotxe amb el comandament a distància.

Com ho sento?

Es tracta igualment d’una rutina que repeteixo moltes vegades al dia i que no suposa cap esforç, ja que tinc al cap la força exacta per tancar-la. Aquest fet em frustra bastant.

Com ho conec?

Durant setmanes, aquesta porta està espatllada, per tant he anat assolint com tancar-la de la manera adequada.

Tipus d’interacció: Manipulating

Estil d’interacció: Gesture

Context d’interacció: Interacció tangible

3. Conduir fins al gimnàs

Anotacions Arrenco el cotxe. Sempre he de mirar per ficar la Clau, m’angoixa. Condueixo 10 minuts fins a l’aparcament al costat del gimnàs. Sempre hi ha lloc a la primera, em fa sentir a gust i segur, no perdo temps en aparcar.

Com ho faig?

Fico la clau i la giro per tal de poder arrencar el cotxe. Condueixo jugant amb els pedals, les mares i els intermitents fins arribar al gimnàs.

Com ho sento?

La interacció amb els vianants, els senyals de trànsit, els semàfors, moltes vegades m’angoixa.

Com ho conec?

Com es tracta d’un recorregut curt que faig cada dia, no em suposa un gran esforç.

Tipus d’interacció: Manipulating/Exploring

Estil d’interacció: Gesture/Touch

Context d’interacció: Interacció tangible

4. Deixar les coses a la taquilla

Anotacions: Abans d’entrar a la sala d’entrenament, he de desar la motxilla i la roba a la taquilla. La taquilla és molt petita i a l’hivern no cap bé la roba i la motxilla. Funciona amb una moneda d’1€ o de 0,5€. He d’enrecordar-me d’agafar la targeta de soci, la clau de la taquilla i els auriculars. El fet de la capacitat i del funcionament m’angoixa bastant, sempre he de pensar a portar una moneda, tot i que sol estar a dins de la motxilla. La clau i la target sempre cau de la butxaca, m’enfada.

Com ho faig?

Fico els objectes amb les dues mans a dins de la taquilla, fico una moneda, tanco la porta i giro la clau. Trec la clau i la fico a la butxaca.

Com ho sento?

Es tracta d’un procés molest. Enrecordar-te que has de treure la targeta, la clau, la moneda, no perdre-la…

Com ho conec?

És un procés que tot i conèixer, moltes vegades se t’oblida algun pas: oblidar-te la moneda a casa, oblidar-te la targeta de soci a dins de la taquilla i haver d’obrir-la de nou…

Tipus d’interacció: Manipulating

Estil d’interacció: Gesture

Context d’interacció: Interacció tangible

5. Entrar al gimnàs

Anotació: Per entrar al gimnàs he de passar la targeta del lector. Sempre triga bastant a reconèixer-la, em molesta que mai funcioni a la primera. Un cop validat, passo la barrera.

Com ho faig?

Passo la targeta amb contact-less per la màquina per tal que em deixi passar la barrera.

Com ho sento?

Hauria de ser un procés fàcil, però la màquina no funciona bé. Em genera angoixa, pèrdua de temps.

Com ho conec?

Conec la forma d’entrar i també les dificultats i limitacions que té la màquina d’entrada per detectar les targetes de soci.

Tipus d’interacció: Manipulating

Estil d’interacció: Touch

Context d’interacció: GUI

6. Entrenar

Anotacions: Entreno aproximadament una hora. Començo escalfant a la cinta de córrer. Sempre faig el mateix perquè no provo que el funcionament dels botons sigui molt amigable, em molesta.

Després utilitzo les màquines. La temperatura és correcta, m’agrada. La música (àudio) està massa baixa per ser un gimnàs, no motiva.

L’aplicació mòbil, on miro el meu entrenament (Imatge), té algunes carències, no recorda el pes que vas agafar el dia anterior. Això no m’agrada, em fa perdre temps en provar pesos.

Com ho faig?

Faig servir les màquines, la majoria no són electròniques, excepte la cinta de córrer (la qual he de pressionar botons per fer-la servir) i alguna altra. Faig servir l’aplicació mòbil per a saber quin entrenament he de fer.

Com ho sento?

Es tracta d’un procés habitual que no suposa cap dificultat per a mi. Tot i que l’aplicació mòbil i alguns elements de la sala serien millorables.

Com ho conec?

Conec gairebé la majoria de les màquines. Tot I això, tenen una breu explicació de com es fa servir. En cas de no saber, hi ha un entrenador a la sala que ajuda a entendre com fer l’exercici.

Tipus d’interacció: Manipulating/Instructing (App)

Estil d’interacció: Gesture/Touch (App)

Context d’interacció: Interacció tangible/GUI(App)

Per aquesta pràctica he escollit el camí que faig cada dia des de casa meva cap a la biblioteca per a fer feina. És un recorregut curt, que si no plou faig en bici.

Primer de tot, toca comprovar i decidir quines tasques faré a la biblioteca i el material que necessito per fer-les. L’ordinador i el carregador són imprescindibles, però depenent del dia també puc haver d’agafar altres coses, com un paraigua per si plou, o altres eines de feina. A més, també m’enduc una cantimplora, i els aparells i objectes o complements bàsics, com el mòbil, les claus i la cartera. Tot seguit tots aquests elements a la motxilla d’un en un per assegurar-me que ho tinc tot.

Abans de sortir de casa però, reviso a la versió web per a mòbil del Meteocat si ha de ploure.

Com ho faig?

Agafo el mòbil amb les dues mans, el desbloquejo amb l’empremta dactilar i entro a la web del Meteocat des del navegador (m.meteo.cat/prediccio). Allà hi busco el temps que farà a Girona al llarg del dia i amb la informació que em dona prenc la decisió d’anar a peu o en bici.

Com ho sento?

El mòbil té el lector d’empremta al darrere, just on poso el dit, així que m’és còmode i agradable desbloquejar l’aparell. En ser una web amb molt grafisme i informació va una mica lenta, i em posa una mica nerviós haver d’esperar que carregui. Tot i això, la web té un disseny còmode i àgil per navegar un cop ja ha carregat. És un procés al qual m’he acabat acostumant i agafant-hi gust, fins al punt que si algun dia no he de sortir miro el temps igualment només per «vici».

Com ho conec?

Els meus pares sempre miren les notícies a les 21:00 a TV3, i els meteoròlegs de la secció del temps solen referir-se al Meteocat com a font de la seva informació, així que sense reflexionar-hi gaire he acabat fent-lo servir jo també. A més, sol complir les expectatives que em genera, és a dir, sol encertar el temps que proposa.

Tipus d’interacció: Exploring

Estil d’interacció: Typing i Touch

Context d’interacció: Interacció tangible

Si no està previst que plogui, que per sort o per desgràcia és el més freqüent, accedeixo des del mòbil l’app «Girona App» per comprovar a quines parades de Girocleta (El «Bicing» de Girona, amb un nom horrible) hi ha bicis i si a la parada de la biblioteca hi ha espai per deixar-n’hi una més.

Com ho faig?

Ja tinc el mòbil desbloquejat de quan he consultat el Meteocat, així que només he de sortir del navegador i entrar a l’app a través de la pantalla tàctil. Un cop oberta l’aplicació Girona App, premo la icona de l’autobús que em surt a la part superior dreta de la pantalla, que em redirigeix a la secció de transport públic. Un cop dins, entro a l’apartat de «Girocleta» i un cop dins ja m’apareix el mapa de les estacions.

Com ho sento?

Tot i que l’app funciona acceptablement bé, crec que és molt confós que el logotip del transport públic sigui un autobús, perquè transmet la sensació que dins d’aquell menú només s’hi trobarà la informació dels autobusos, i no de la resta de transport públic, que bàsicament és el servei de bicicletes municipals. Cada vegada que hi entro ho penso i em transmet deixadesa en el disseny, com si l’app no estigués pensada per mi. Un cop dins funciona bé, i m’aporta seguretat i tranquil·litat el fet de saber que a la parada que aniré hi haurà bicis i espais per aparcar-ne. A més, si no n’hi hagués, també em permet saber-ho abans d’anar-hi, i estalviar-me un trajecte innecessari.

Com ho conec?

Entre la gent jove és un sistema força corrent de mobilitat, ja que a la ciutat hi ha molt poques places d’aparcament, i el transport privat queda descartat automàticament. A més, és corrent veure gent utilitzant el servei, fet que actua com a publicitat.

Tipus d’interacció: Manipulating i Exploring

Estil d’interacció: Touch i gesture

Context d’interacció: Interacció tangible

Normalment hi ha bicis, així que puc fer el trajecte pedalant. Ara ja sí que puc sortir.

Un cop al carrer, després de baixar quatre pisos sense ascensor, vaig fins a la parada més propera de Girocleta que té bicicletes disponibles, observo els diferents vehicles, valoro el que em sembla que està més bon estat i trec la bici corresponent. Aquí és un punt a tenir en compte, perquè els aparells que «guarden» les bicis no sempre funcionen bé, i a vegades se n’han de provar diversos abans de poder treure una bicicleta.

Com ho faig?

Apropo la targeta del servei al lector que té el cadenat de la bicicleta per a poder-la treure. El sistema sol fallar, i he d’apropar diverses vegades la targeta al lector o canviar de bicicleta. Un cop funciona correctament, fa un sorollet i allibera el vehicle, de manera que només l’he d’estirar suaument per a poder-la utilitzar.

Com ho sento?

Em frustra molt haver de canviar de bicicleta perquè el sistema per treure-la falla. Això sovint significa haver d’agafar una bicicleta en pitjor estat que la que havia intentat agafar abans. La idea de sistema és senzilla, però està mal executada i provoca una mala experiència d’usuari en aquesta acció.

Com ho conec?

A la web de la Girocleta t’explica com fer-ho, però com que fa anys que aquest model està implementat, és molt probable que hagis vist a altra gent treure la bici si no ho has fet mai. És un sistema senzill i intuïtiu, quan funciona.

Tipus d’interacció: Manipulating

Estil d’interacció: Touch

Context d’interacció: Interacció tangible

En aquest cas la tercera ha estat la vençuda i ja puc anar cap a la biblioteca.

A Girona hi ha un carril bici que creua la ciutat per sota les vies del tren, que és pràctic però hi ha molts semàfors que interrompen contínuament la marxa. Amb els semàfors hi tinc una interacció senzilla, que estem tots habituats a fer.

Com ho faig?

Espero que el semàfor es posi en verd, miro a cada costat per comprovar que no ve cap cotxe i creu-ho la carretera.

Com ho sento?

Ho accepto amb resignació. El procés en si no és llarg ni complicat, ni s’hi dedica gaire atenció, però quan te’n trobes molts tens la sensació de perdre molt temps. No hi ha alternatives, ja que la carretera l’has de creuar sigui a peu o utilitzant qualsevol vehicle.

Com ho conec?

Com que trobar-se amb semàfors en el dia a dia és pràcticament inevitable, és una interacció que s’ensenya a fer a l’escola de ben petits o que el propi entorn familiar t’ensenya.

Tipus d’interacció: Exploring

Context d’interacció: Interacció tangible (Representació expressiva)

Pel camí em creuo a una pantalla en la que en teoria hi apareix el nombre de vehicles que han passat per aquell tram de carril bici tant al llarg del dia com de l’any, però funciona malament i mai em compta quan hi passo. Crec que a més la idea que hi ha al darrere no és gaire bona, ja que no aporta res de valor saber quanta gent ha passat per allà. Una idea per a millorar-ho seria mostrar el CO₂ que s’ha estalviat amb els trajectes en bici per allà o trobar algun indicador que ensenyi com ha contribuït la gent a la sostenibilitat, més que simplement comptar (malament) el nombre de gent que hi ha passat.

Com ho faig?

La veig cada vegada que passo per allà, està situada ben a la vista just al costat del carril bici. Passo per sobre el sensor de la pantalla ubicat al carril bici utilitzat per comptar la quantitat de persones que hi passen.

Com ho sento?

És frustrant. Entre que no trobo gaire sentit a la idea i que a més funciona malament cada vegada que la veig penso que l’ajuntament no sap gestionar els diners públics. Com que és una cosa que, al cap i a la fi, no té més afectes al llarg del dia, és una frustració passatgera, però apareix cada dia dues vegades, en anar i en tornar.

Com ho conec?

Un dia mentre feia el trajecte estaven fent les obres pertinents per a instal·lar la pantalla, i al dia següent ja estava funcionant. Va aparèixer d’un dia per l’altre. No té més interacció que mirar-la i et transmet la informació de la gent que ha passat per allà

Tipus d’interacció: Exploring

Context d’interacció: Interacció tangible (Representació expressiva)

Finalment ja arribo a la biblioteca i aparco la bici. Encara que per treure la bici sol haver-hi algun probablement, com els que comentat abans, a l’hora de deixar-la tot funciona bé.

Aparcar Girocleta – editat

Com ho faig?

Arribo a la parada i busco el cadenat disponible que em queda més a prop. Entro el manillar de la bici al forat de l’aparell que funciona com a cadenat, amb una mica de força per activar el mecanisme de tancament. No fa falta la targeta ni cap altre element.

Com ho sento?

És gratificant, perquè és un sistema pràctic, còmode i útil. A més sol funcionar bé, i és ràpid i senzill. Contrasta amb sistema de treure les bicis, que és el mateix aparell, però falla molt més.

Com ho conec?

També t’informen de com funciona quan et dones d’alta al servei, però igualment és un mètode molt intuïtiu. A més és molt corrent haver vist a altra gent fer-ho.

Tipus d’interacció: Manipulating

Estil d’interacció: Touch

Context d’interacció: Interacció tangible

Només em queda entrar a l’edifici, trobar un lloc on seure i posar-me a treballar.

El gimnasio

Voy a describir un recorrido habitual que realizo cinco veces a la semana al gimnasio para hacer ejercicio. Debido a la gran variedad de máquinas que se encuentran dentro del recinto, he decidido describir particularmente el día en el que solo realizo entrenamiento de cardio, por lo que solo describiré una máquina en concreto.

1. Ascensor

¿Cómo lo hago?: Primero llamo al botón que se encuentra en el rellano de mi piso para llamar al ascensor. Acude, abre las puertas y entro dentro. Observo los botones que hay y escojo a que piso quiero ir. Pulso, se cierran las puertas y baja hasta ese piso. Si alguien ha llamado y se encuentra en un piso inferior al mío, el piso se dentendrá. Sin embargo, si alguien de un piso superior al mío llama, deberá esperar a que yo baje hasta el piso que he seleccionado.

¿Cómo lo siento?: Fácil, no me causa ninguna dificultad. Además, el botón verde que rodea a la B ayuda a comprender que se trata del piso bajo (donde está el portal).

¿Cómo lo conozco?: Es una acción que tengo bastante interiorizada, por lo que me sale de manera automática e intuitiva.

Tipo de interacción: Manipulating, interactúo con los botones.

Estilo de interacción: Touch, pues para interactuar con ellos debo de tocarlos con los dedos (o, en época de pandemia, con la punta de las llaves).

Contexto de interacción: Manipulación tangible, todo lo interactuado es puramente físico.

2. Entrada y salida

¿Cómo lo hago?: Para poder acceder al recinto o salir del mismo debo de acceder a la aplicación de mi gimnasio con mi movil, seleccionar el rectángulo naranja en el que pone mi nombre y escanear el código QR en el lector. Al leerlo, se oirá un «click» y aparecerán las letras en la máquina en la que me confirma que puedo pasar. Sin embargo, a veces el código QR está expirado y la máquina indica que deber de generar uno nuevo.

¿Cómo lo siento?: Me frustra un poco cuando me pide que debo de actualizar el código QR. Además, el lector a veces no lee muy bien la pantalla del móvil y debo de acercarla y alejarla hasta que está en la altura óptima para el lector, lo cual a veces ha ralentizad

o la entrada o salida del gimnasio y se ha formado un poco de fila.

¿Cómo lo conozco?: El primer día que me apunté tuvieron que indicarme verbalmente los entrenadores que debía de descargar la aplicación y me enseñaron cómo utilizarla. De otro modo, no lo hubiera sabido hacer. Pienso que quizás sería mejor que tuvieran folletos informativos, o al menos un cartel explicativo a la entrada del gimnasio; la forma que tienen de hacerlo actualmente es poco efectiva, en mi opinión.

Tipo de interacción: Manipulating, interactúo con la máquina de la entrada / salida a través de mi móvil.

Estilo de interacción: Touch, debo de pulsar con mis dedos en la aplicación el código QR y enseñarlo agarrando el móvil con la mano al lector.

Contexto de interacción: GUI, al fin a cabo esta realización se realiza a través de una app.

3. Cinta de correr o caminar

¿Cómo lo hago?: Primero me subo a la cinta de correr. Pulso al botón verde «quick start». Una vez la máquina se pone en marcha, subo tanto la inclinación como la velocidad con los botónes + y -. En la pantalla me muestra los datos del ejercicio que estoy realizando. Por último, si quiero parar, tengo varias maneras: pulsando el botón «enfiramiento», que no parará la máquina del todo pero se realizará una cuenta a trás con una altura y velocidad menor a la establecida por mí, o «stop» que para totalmente la máquina.

¿Cómo lo siento?: Me parece que la máquina facilita bastante cómo ser usada; me siento cómoda utilizándolo aún siendo que la gran cantidad de botones, a priori, podría ser abrumador para quien nunca hubiera hecho ejercicio en la máquina.

¿Cómo lo conozco?: La primera vez que la utilicé presté atención a lo que hacía cada uno de los botones y fui tanteando, hasta que comprendí perfectamente lo que hacía cada uno de ellos aunque ya se intuía. Actualmente es una acción que me sale casi automática.

Tipo de interacción: Manipulación, hay unos comandos.

Estilo de interacción: Touch, se utilizan los dedos para pulsar los botones y correr sobre la cinta.

Contexto de interacción: Manipulación tangible, la máquina funciona en base a lo que se pulsa.