Bon dia a totes i tots! Vos compartisc el storyboard i l’esbós o sketching bàsic de l’app de videocomunicació.

Storyboard

Sketching

Bona vesprada companyes! vos deixe la meua proposta de disseny especulatiu, Emojons

Què és?
Són uns mitjons pensats per a les persones que no poden o no saben comunicar les seues emocions.

Per què?
Per a les persones que no es poden comunicar i els seus amics i familiars és molt frustant no saber què els passa. Aquests mijtons serveixen per saber identificar les emocions de la persona que els porta posats.

Per a qui?
– Nadons
– Persones que no es poden comunicar, com per exemple gent gran que ha perdut la capacitat de parlar, malalts que estan al llit i no es poden comunicar
– Persones amb autisme

Com funcionen?

El material principal dels mitjons és cotó, és molt senzill fabricar-los en diferents mides i amb diferents estampats, pel que qualsevol persona se’ls pot posar.

Al cotó s’afegeix uns sensors que detecten la vibració del cos de la persona que els porta. Depenent del tipus de vibració es detecta una emoció diferent.

Aquest senyal s’envia a una app mòbil que tradueix aquestes emocions en colors. D’aquesta manera es pot entendre amb facilitat i ajudar (en cas necessari) a la persona que porta els mitjons.

Quines emocions es detecten?

Es detecten els patrons bàsics d’emocions que apareixen en totes les cultures, i les emocions secundaries. Aquestes es visualitzen com emocions pures amb un sol color o amb degradats amb formats per diferents emocions on es detalla quina proporció hi ha de cada emoció.

Hola companyes! vos compartisc el meu VPC

Els elements que crec que els productes actuals podrien millorar per donar una millor experiència a l’usuari a l’hora de realitzar les videoconferències a l’entrorn laboral són:

– En les situacions en les que dins d’un mateix despatx hi ha diverses persones en la mateixa reunió, poder escollir indivualment a quina persona poses en silenci, ja que al estar en la mateixa sala ja la estàs escoltant en directe.
– Per tal d’evitar distraccions durant la videoconferència i que la gent estiga focalitzada, poder definir unes webs o programes als que no es podrà accedir durant la videoconferència.
– Creació intel·ligent de reunions. Es podría mirar en els calendaris (laborals) de les persones de la videoconferència i tenint en compte els fusos horaris es proposaria als participants directament un dia i hora per a la reunió.

Hola a totes! adjunte el wireframe de la pàgina d’inici de El Periódico Mediterráneo

Aquesta és la pàgina d’inici original

Per aquesta PAC, com la majoria de totes vosaltres, he escollit el recorregut que faig de casa al meu lloc de treball. És un trajecte relativament curt, tarde uns 20-30 minuts en aplegar a la universitat. A continuació, vos mostre la recollida de dades:

1.- Targeta bus

Per carregar la targeta, no puc fer-ho a través d’una app (abans es feia a través d’una app de lloguer de bicis). He de saber prèviament en quins estancs o papereries puc carregar-la.

No hi ha un llistat oficial on pugues consultar on pots comprar la targeta o recarregar-la, pel que vas provant fins que trobes un lloc on pots carregar-la i que a més a més, pugues pagar amb targeta (és un poc odisea). Al no haver aquest llistat oficial, has de  consultar en Google Maps quin és l’establiment més proper i el seu horari. Si tens sort, no hauràs de provar en més de 2/3 establiments fins que ho aconsegueixes.

Si voleu saber més sobre l’odisea que és fer servir el transport públic a Castelló, podeu llegir aquest fil de Twitter on vam explicar més detalladament com «funciona».

Tipus d’interacció: exploring i manipulating

Estil: touch i gesture

Context: interacció tangible

2.- Búsqueda parada d’autobús i consulta de l’inies i recorreguts

Tampoc hi ha una app específica on estiga el transport públic de la ciutat. Hi ha una app de l’ajuntament on pots veure l’horari d’eixida de la parada incial i el recorregut, no es pot consultar a temps real. Normalment el que faig es entrar al web de l’empresa i veure els horaris d’eixida de la parada principal i m’organitze en base a aquests. No puc i confiar en els horaris que hi ha a Google Maps, és possible que perga l’autobús ja que no té bé els horaris.

[Imatge maps]

Tipus d’interacció: exploring

Estil: touch i gesture

Context: interacció tangible

3.- Casa

Abans d’eixir de casa he de comprovar que porte la targeta del bus i la targeta de la feina (moltes voltes me les he oblidat i m’ha tocat tornar a casa). En eixir de casa, tanque la porta en clau i prem el botó de l’ascensor. Espere a que aplegue (és molt lento), una vegada dins prem el botó 0 per anar a la planta baixa.

És un moment amb un poc d’estrés, ja que normalment vaig amb el temps just i si algú crida l’ascensor al mateix temps que jo, baixe a peu per assegurar-me que arribaré a temps a la parada del bus.

Tipus d’interacció: exploring

Estil: touch i gesture

Context: interacció tangible

4.- Parada d’autobús

Una vegada en la parada de bus he d’esperar uns minuts. Mai sé quants falten perquè aplegue l’autobús, ja que en aquesta parada no hi ha pantalla d’informació. No totes les parades d’autobús de la ciutat tenen pantalla informativa, i les que la tenen tampoc serveixen de molt perquè no tenen la informació a temps real, es posa el temps estimat que es creu que passarà l’autobús.

5.- Autobús

En entrar a l’autobús cal passar la targeta, pel lector per validar el viatge. Aquest lector està cara al conductor de l’autobús pel que:

1. Passen pel mateix “lector” les persones amb bono bus i les que han de pagar en efectiu.
2. Al haver de passar tothom pel mateix lloc, es sol tardar bastant en moure l’autobús de la parada. Si hi ha alguna persona que ha de pagar en metàl·lic normalment, no sol portar els diners exactes, pel que el conductor els ha de donar canvi, el bitllet, etc. i es tarda en fer aquesta operació.
3. No pots veure quants viatges et queden o quan et caduca la targeta.
4. És molt dificultós passar la targeta, no és gens pràctic.

Dins de l’autobús es pot comprovar en una pantalla que hi ha tot just a l’entrada el recorregut del bus. En cas que vaja a un lloc que no conec el camí, m’he de posar ben prop perquè no es llegeix res si estàs un puc allunyada.

Tipus d’interacció: exploring i manipulating

Estil: GUI i touch

Context: interacció tangible

6.- Lloc de treball (UJI)

Tan bon punt arribe a la parada final, baixe de l’autobús i vaig caminant fins el meu lloc de treball. En entrar a l’edifici vaig al fitxador, fitxe l’entrada i ja puc anar al despatx.

Passos per fitxar:
a) Fitxar entrada: prémer el número 1 i passar la targeta

b) Fixtar eixida: prémer el número 2 i passar la targeta

Normalment el fitxador no agafa la targeta a la primera, pel que has d’anar buscant el punt on la detecta. En cas d’oblidarte la targeta o que el fitxador encara que haja pitat no ha detectat la teua targeta has d’enviar una incidència a RRHH. També hi ha l’opció de fitxar a través d’un web, però sols es pot fer servir des d’una ip de la universitat o des de casa si t’han autoritzat.

Tipus d’interacció: manipulating

Estil: touch

Context: interacció tangible

Para esta actividad introductoria, he escogido estas interfaces:

• Fácil de usar: los auriculares, que me acompañan todo el día a todas partes ?. Los auriculares son geniales porque se adaptan muy bien a mi oreja, no entran hasta el fondo del canal auditivo y no se me caen. El mando es muy sencillo, tan solo puedes subir/bajar el volumen o play/pausar. El único inconveniente que le veo es el conector, que como todos lo que hace Apple es diferente al resto y no los puedo utilizar en otros dispositivos que no sean de esta marca.

• Complicado de usar: mando del aire acondicionado. Aparentemente es fácil de usar, pero cada vez que tengo que hacer uso de él rezo porque mi pareja lo haya dejado configurado como toca ? Creo que la simbología es un poco liosa, y que además al tener tantas opciones que puedes regular, lo hace poco a poco más complicado. Siempre pienso que si para mi es difícil de usar, para una persona mayor debe ser realmente complicado.