En aquesta pràctica se’ns proposa buscar dues superfícies amb les que interactuem en el nostre dia a dia. Una ens ha de resultar fàcil i pràctica, i l’altra ha de tenir certes dificultats o inconvenients.

Començo per la superfície que em resulta còmode de fer servir.

És aquesta minicadena de reproducció de música. Diuen que els clàssics mai fallen, i tot i que aquest aparell té un munt de funcions, és fàcil arribar a fer el que vols, que al cap i a la fi és el que valoro d’un aparell. La navegació per menús és senzilla, i la divisió dels botons segueix una lògica funcional que fa que sigui fàcil d’utilitzar. A més, també té un comandament a distància per no haver d’acostar-te al reproductor cada vegada que vols passar una cançó o fer qualsevol canvi.

D’altra banda, i sense deixar el món de la música, tenim aquests auriculars inalàmbrics que també faig servir sovint.

Els auriculars es connecten correctament per Bluetooth amb el mòbil, són còmodes i han aguantat un parell de caigudes a terra sense perdre facultats. Fins aquí bé. El problema són tot el seguit de funcions que s’hi han volgut afegir. El que vindria a ser el «pal» de cada auricular té 3 botons tàctils sense delimitar que s’activen amb qualsevol petit contacte que s’hi faci. Aquests botons permeten apujar i abaixar el volum, canviar o tornar a començar la cançó, despenjar trucades, activar l’assistent «intel·ligent» del mòbil… però acaben sent petites tortures cada vegada que toques un auricular, ja sigui per posar-lo bé a l’orella o per treure-te’l per saludar a un conegut pel carrer o per pagar en un comerç, et canvien la configuració i t’apugen o t’abaixen el volum de l’altre auricular, es desconfiguren o activen l’assistent del telèfon, fet que t’obliga a treure el telèfon per a poder tornar a escoltar música. Aquestes molèsties acaben generant que els auriculars no siguin útils per a trajectes curts, ja que si has de caminar 5-10 minuts i durant la meitat del temps no pots utilitzar-los per aquests factors, acabis renunciant al seu ús.

Aquesta pràctica m’ha permès reflexionar sobre el disseny, que realment està a tot arreu i sobre la importància que el mateix disseny, en aquest cas d’un producte, acompanyi a l’usuari a poder realitzar les funcions per les que utilitza el producte, en comptes d’entorpir-lo.